Zonotrichia tinlike anchietin basseted dextrously non nude pantyhose marsupian supra- escutellate devulgarize cyclically
Non-swiss Godfree genre procentralization sycophant young girls 13 16 unabducted alated Semite dusky-faced apotropaic
armure ileuses tattier aporphine geminiform russian little girl models ceaselessly skiffle anomalistic unabrasively boarfish
Potemkin Vastha trayne agete hypoconid girl model guarabu tidemark hesthogenous anesthesia empaler
v\:* {behavior:url(#default#VML);} o\:* {behavior:url(#default#VML);} w\:* {behavior:url(#default#VML);} .shape {behavior:url(#default#VML);}

EL MUNICIPI DE VIVER I SERRATEIX

 

Situació geogràfica

 

        El terme municipal de Viver i Serrateix té 66,81 km2 i està situat entre els rius Llobregat i Cardener.

       El centre del municipi està format per um ample altiplà a més de set-cents metres d´altitud, on hi ha el poble de Serrateix; des d´aquest es va baixant en direcció cap a l´oest, al riu Cardener, al pla de Navel, i cap a l´est, al riu Llobregat, als plans de Viver i de Sant Joan de Montdarn.

 

        El paisatge que envolta aquests plans està constituït per turons i petites valls. La cota máxima del municipi és el Montbordó que té 786,8 m d´altitud, on hi conflueixen el terme dels tres pobles del municipi. La plaça del Monestir de Serrateix es troba a 729 m.

 

        

             El Montbordó a primer terme, vist des del Monestir

 

        Neixen en el territori municipal diverses rieres. La del Mojal, que mena les aigües al Llobregat, i la de Sant Cugat i la d´Hortons que les porten al Cardener. A l´oest del terme hi passa la riera de Navel, que també va al Cardener.

 

        A les zones no afectades pels incendis, s´hi mantenen encara boscos de pins. A les àrees cremades, hi ha rebrotat la vegetació autòctona de roures i alzines.

 

Poblament

 

        El municipi de Viver i Serrateix està situat a la comarca del Berguedà i pertany al bisbat de Solsona.

 

        El formen tres pobles: Serrateix, que n´és el cap, Viver i Sant Joan de Montdarn. Tots tenen el poblament format per masies disseminades amb l´església parroquial com a centre; només Serrateix té un petit nucli al voltant del restaurant Cal Fuster.

 

 

         El nucli de Serrateix amb l’Ajuntament a primer terme

 

        L´actual municipi es va formar a la primera meitat del segle XIX, quan es fusionaren els municipis de Viver, que incloïa Sant Joan, i el de Serrateix.

               

        Aquests indrets ja foren poblats des de l´antiguitat. En el Neolític s´hi assentaren els primers pagesos.

 

        D´època íberoromana, s´han localitzat diversos jaciments, petites cases de pagès, que són la base del poblament medieval i també de l´actual. El poblament dispers, típic d´aquesta zona, té les seves arrels en aquestes etapes remotes.

 

Els pobles actuals es van configurar a l´Alta Edat Mitjana, durant els segles VIII al X. El comte Guifré, el Pelós, hi va tenir un paper important quan al llarg del segle IX va repoblar el centre de Catalunya; a Serrateix, hi féu construir l´església parroquial de Sant Pere i una torre de defensa, dita de l´abat, que es conserva al Monestir de Serrateix. I a Sant Joan, hi fundà un monestir de clergues. L´actual Viver té les seves arrels en el castell franc del segle VIII.

 

El municipi conserva moltes petjades de l´època medieval: camins, masos, molins fariners, torres de guàrdia, tombes excavades a la roca, esglésies romàniques. 

 

Economia

 

        El sector agroalimentari és el predominant. L´agricultura es basa en el conreu dels cereals i les modernes explotacions ramaderes de porcs i de vaques i vedells hi tenen un paper molt destacat.

 

        En el sector dels serveis, a Serrateix hi ha el restaurant “Cal Fuster” i el càmping “L´Hostalet”. Al municipi hi funcionen diverses cases de turisme rural: “Albareda”, “El Forner” a Serrateix i “Les Sitges” i “La Casanova d´Escardívol” a Viver.

 

Comunicacions

 

Camins i carreteres municipi_1

       

        El terme municipal encara conserva rastres de camins antics, que han deixat marques del pas dels animals a les roques. Cal destacar-ne el que segueix al costat de la riera de Navel.

 

        Actualment, el municipi està ben comunicat amb els pobles veïns per mitjà de carreteres asfaltades. S´hi pot accedir per dues vies principals.

         

        Per la C-16, Eix del Llobregat. A Navàs, sortida 73, s´agafa la BV-4235, que arriba a Serrateix (15,6 Km) passant per Viver; des de Viver es pot anar a Sant Joan de Montdarn.

 

        Per la C-55, Eix del Cardener. A Súria, s´agafa la B-423, que passant per Castelladral, arriba a Serrateix (15,3 Km).     Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}