Sant Joan de Montdarn

SANT JOAN DE MONTDARN

A redós del roc de Sant Joan

Situació i Història En una plana, que mira a les muntanyes prepirinenques, se situa l´església de Sant Joan de Montdarn, el centre del poble. Prop de l´església i en altres indrets com Cal Peirot, Corderoure, Caselles i Cal Gendret, hi trobem restes d´època íberoromana. El nom de "vila de Sant Joan des de l´antiguitat", sembla que es refereix a l´existència de vida eremítica en època visigòtica (segles VI-VII). En el segle IX, el comte Guifré el Pelós va repoblar aquestes terres i hi va fundar un monestir de clergues, que donà al de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Sant Joan va ser una cruïlla de camins de traginers. Podem destacar el mas Corderoure, que fou hostal, i Les Cots, casa pairal del metge Cots, doctor, pagès i escriptor. Llocs d´interès

L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN

En els segles VI-VII, a l´indret de l´actual temple, hi havia vida eremítica; a la paret de roca, sota de l’absis, hi van obrir una cavitat, que és un Eremitori.

L'Eremitori, al centre de la roca

El 899, es fundà el monestir de clergues, filial del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L´any 922, Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte Guifré, hi va fer construir una nova església d'estil preromànic. Les set tombes antropomorfes excavades a la roca que hi ha a l´entorn de l´església és l'únic testimoni que n'ha quedat. La capelleta excavada al Roc de Sant Joan segurament també hi pot tenir relació. En el segle XI, es va suprimir el monestir i Sant Joan quedà com a simple parròquia. Llavors es va aixecar una església romànica, de la qual només ens n´ha quedat l´absis amb decoració llombarda.

L'absis romànic

L'interior de l'església, restaurat en els anys 70

El temple va ser ampliat en el segle XIV i especialment en el XVIII; l´any 1784 es va fer l´última modificació, donant-li la fisonomia que té avui.

L'església i la rectoria

EL ROC DE SANT JOAN

A l´oest de l´església, trobem aquesta peculiar construcció. És una capelleta excavada en una paret de roca. Es formada per tres arcs de mig punt en degradació. Dins hi ha una imatge de Sant Joan Baptista. Sembla que es pot relacionar amb els primers temps del Cristianisme en aquesta contrada. S´hi fa una processó per Sant Joan, el 24 de juny.

La capelleta del Roc de Sant Joan

La processó

EL ROC DE LA FANTASMA

En el camí de Viver a Sant Joan de Montdarn, al lloc anomenat el Clot de la Fou, hi ha un gros penyal conegut com el Roc de la Fantasma. Es conten diverses històries de traginers, bandolers i fantasmes lligades a aquest pas estret del camí ral. Al costat hi ha una font.

CAPELLES PARTICULARS

Sant Martí del Balaguer És una petita església, situada dalt d´un estratègic turó, prop del mas Balaguer. És romànica del segle XII amb una nau i un absis. S´hi diu missa per Sant Martí, el novembre.Per la vora, hi discorre un camí medieval, provinent de Cardona amb senyals del pas dels animals gravades a la roca. El Roser de Les Cots Enganxada a un cantó del mas de Les Cots, hi ha la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. És obra del segle XVII. Conserva un retaule fet de guix policromat. S´hi diu missa pel Roser d´octubre.  

Continuar llegint

Viver

VIVER

A l'empara del Castellot

Situació i Història En un llarg pla, amb el Prepirineu berguedà com a fons, s´assenta el nucli del poble de Viver. Encara que s´han localitzat restes més antigues, és en l´època íberoromana quan tenim un panorama més extens; hi havia petites cases de pagès a Trulls, El Maiol, Coromines, Carmona, Les Sitges, Sant Feliu i Albesa. La primera cita escrita del nom de Viver és del 910. Viver al llarg dels temps ha estat viculat amb el seu castell, que estava situat a l´indret anomenat El Castellot. Les referències més antigues del castell són del segle VIII, quan el rei franc Lluís, el Piadós, manà construir-hi unes fortificacions per a lluitar contra els àrabs. La seva jurisdicció s´estenia sobre els masos de tot el poble. Aquest senyoriu va estar a les mans de diverses famílies nobiliàries com els Viver, els Peguera i els Rajadell entre d´altres.En el segle XII, Viver tenia 22 masos, entre els quals ja hi havia la majoria dels actualment existents. En el segle XVII n’hi havia 53. Destaquem els masos Escardívol, Vilanova, Carmona, Coromines, Trulls, Sant Feliu. Cal subratllar el mas Albesa, que conserva l´estructura del segle XIII. Llocs d´interès

L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL

L'església entre Vilanova, al fons a l'esquera, i cal Sastre, a la dreta

La capçalera preromànica amb els arcs de ferradura

En el segle X, ja hi havia un temple preromànic, com ho testimonien dues tombes antropomorfes excavades a la roca, que hi ha al costat sud de l’ absis.El 1187 es va consagrar una església, que és l´esquelet de l´actual; la nau central correspon a l´església d´aquella època. És un edifici romànic de transició al gòtic, cosa poc freqüent a les nostres contrades. Tenia una nau i l´absis era rectangular.

L'interior de la nau central, l'església del 1187

En els segles XVII i XVIII, s´hi van anar afegint cossos fins a arribar a la forma actual. L´esbelt campanar es va aixecar el 1798.

Vista exterior de l'església

EL CASTELLOT

A ponent de l´església, hi ha una llarga codinera o zona de roques, que acaba amb una espectacular roca arrodonida, que és la que pròpiament s´anomena El Castellot. En aquesta zona hi hagué el castell de Viver.

Al segle VIII, els francs hi feren construir una colla de torres i altres edificacions, tot fet de fusta. Ens n´han quedat tot un reguitzell de forats excavats a la roca, on anaven encaixades les bigues. Al llarg del segle X, es substitueixen per torres ja fetes de pedra, com la que hi ha al cim d´El Castellot.

A ponent de l´església, hi ha una llarga codinera o zona de roques, que acaba amb una espectacular roca arrodonida, que és la que pròpiament s´anomena El Castellot. En aquesta zona hi hagué el castell de Viver. També d´aquest segle, ens ha arribat una important necròpolis de tombes excavades a la roca amb forma humana; hi ha una zona per als adults i una per als infants. Fou el cementiri del castell.A l´extrem nord del serrat, hi ha les restes del mas Vilanova vell on hi van residir en l´època medieval els senyors del castell. Visita d'El Castellot Hi h a un Itinerari senyalitzat i amb plafons explicatius. El punt de partença és davant de l´església parroquial.

CAPELLES PARTICULARS

Sant Narcís Es troba al costat de la carretera, a l´inici del pla de Viver. És una petita construcció rectangular, dedicada a Sant Narcís, patró de la ciutat de Girona.Jaume Puig, rector de Viver, la va fer construir el 1711. Fou restaurada l´any 1979. S´hi diu missa per la festa del sant, el novembre. Sant Miquel de Trulls Església romànica del segle XII, molt transformada en el XVIII. Està unida al mas Trulls. Sense culte. Sant Andreu de Coromines Capella situada a l´est del mas Coromines. Podria tenir origen romànic, però va ser profundament reformada el 1767. Restaurada l´any 1942, encara està en culte; s´hi diu missa per Sant Andreu.  

Continuar llegint

Monestir de Santa Maria de Serrateix

HISTÒRIA

VISITES

EL PATRONAT D'AMICS DE SERRATEIX

HISTÒRIA

Va ser monestir benedictí durant 900 anys (941-1835). Fou un monestir petit, però que es mantingué sempre independent.

Vista general de la façana d'entrada

Planta del conjunt monàstic amb les seves etapes constructives

ABANS DEL MONESTIR

A l´indret on s´aixeca el Monestir, hi havia l´anomenada Torre de l´Abat. Molt probablement és del segle IX, de la repoblació del país que va fer el comte Guifré el Pelós.

EL TEMPS FUNDACIONALS DEL MONESTIR (SEGLE X) 941 Els orígens  L´any 941, ja hi trobem una petita comunitat monàstica, encapçalada per l´abat Froilà.  La primera església monàstica és de la primera meitat del segle X i d´estil preromànic. En el XVII s´utilitzà com a Sepultura Capitular per a enterrar-hi els monjos. Es conserva a sota del braç sud del creuer.

La primera església monàstica d'estil preromàmic

977 Fundació oficial Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, del Berguedà i de Besalú, fundà oficialment el Monestir el 977. El va dotar amb diverses propietats i es va aixecar una nova església, encara desconeguda, que seria també preromànica. A l´entrada de l´església, s´hi mostra el sarcòfag del comte Oliba Cabreta. Segons una antiga tradició, fou enterrat en aquest monestir. El seu sarcòfag, que és d´època gòtica, té a la tapa una figura jacent d´un cavaller.  

El sarcòfag del comte Oliba Cabreta

L'ÈPOCA GLORIOSA (SEGLES XI-XIII)

L'exterior de la capçalera

L'interior dels absis

A cavall entre el segles XI i XII, es va construir una tercera església, ja d´estil romànic (1077-1126), que és l´actual. Aquesta església romànica és una espaiosa construcció de planta de creu llatina amb una nau i tres absis; avui només es conserva l´absis principal amb la decoració llombarda. Tenia una cripta i un cimbori circular. El Monestir tenia possessions a Serrateix, Viver, Castelladral, Avià, Alpens, Matamala i la Cerdanya principalment.

ELS TEMPS DIFÍCILS (SEGLES XIV-XV)

Els segles XIV i XV foren temps difícils amb fams, pestes, guerres, que deterioraren les  edificacions. Tot i així es bastiren diverses construccions.   En el segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós, manà aixecar la Torre-campanar per a la defensa del lloc, que s´ha convertit en una característica de la fesomia del Monestir.

La Torre-campanar sobre la porta d’entrada a l'església

El Celler del Claustre és una petita construcció amb volta apuntada, feta de pedra. És obra també del segle XIV.

El primitiu celler

A llarg del segle XV, es construí el Pati de l´Abat. És un típic pati senyorial d´època gòtica. Té al seu voltant el Palau de l´Abat i la Casa del Vicari.

El Pati de l'Abat i el Palau de l'Abat

La Casa del Vicari

El Palau de l´Abat ha perdut la compartimentació original de la primera planta i avui és una gran sala. La planta baixa conserva la seva divisió original en dues sales amb volta. La Casa del Vicari és on vivia el capellà que s´encarregava de l´antiga església parroquial de Sant Pere. El seu interès és notable ja que conserva l´estructura original i així podem saber com eren les cases on habitaven els monjos.  Aquesta època ens ha deixat tot un seguit de sarcòfags que estaven a les parets del Claustre. Avui es conserven a diversos museus. Destaca l´arcosoli gòtic, que contenia el sarcòfag de l´Abat Berenguer de Torigues (segle XV).

EL RENOVELLAMENT (SEGLES XVI-XVIII) El segle XVII fou una època d´esplendor amb una profunda renovació del Monestir. Al voltant del Claustre, es van ampliar notablement les dependències monàstiques. A l´església, van obrir capelles als costats de la nau i van substituir els absis romànics laterals per les actuals capelles gòtiques, la dels Sants Màrtirs i la del Roser, avui dita del Santíssim. En tots aquests espais, s´hi col·locaren altars amb retaules barrocs, que foren destruïts en la Guerra Civil del 1936.

La Capella del Roser

La Capella dels Sants Màrtirs

En el XVIII, el Monestir va fer una intensa reorganització de la seva economia, que va permetre renovar el Claustre i l´interior de l´Església. Fou l´esplendor final. El Claustre és construí a finals del segle XVIII en estil neoclàssic. Forma un conjunt harmoniós i d´una serena bellesa. És poc habitual trobar-ne en monestirs       benedictins; constitueix un dels elements d´interès de Serrateix.

Visita general de la planta baixa del Claustre

L'escut de Serrateix

La tomba de la Sala Capitular

La nau de l'Església, mirant cap a l'entrada

DE LA FI DEL MONESTIR ALS NOSTRES DIES (XIX-XXI) El 1835 fou suprimit el cenobi arran de la Desamortització. Des de llavors ha continuat subsistint com a simple parròquia fins avui. L´any 1936, a l´inici de la Guerra Civil, el Monestir fou saquejat i incendiat. Van desaparèixer vuit retaules, tot el mobiliari i els objectes litúrgics de l´església. El foc va enrunar les despendències monàstiques de les ales est i sud del Claustre. L´any 1977, arran de la celebració del Mil.lenari de la fundació oficial del Monestir, es va constituir el Patronat d´Amics de Serrateix per a promoure´n la seva recuperació i difusió. Els Sants Màrtirs de Serrateix Un dels elements destacats del Monestir és el culte als Sants Màrtirs de Serrateix. Són Urbici - que és el copatró del Monestir-, Víctor, Zenon i Felícola. La seva veneració data dels primers temps del Monestir. Són advocats per a demanar la pluja en temps de secada. Les urnes amb les relíquies són de fusta daurada i estan situades al nou retaule de la Capella dels Sants Màrtirs. Es van fer en el segle XIX i foren salvades durant la Guerra Civil.

El nou retaule dels Sants Màrtirs

El seu culte és ben viu encara. Ho demostren les dues processons –ja documentades de 300 anys enrere- que fins fa poc es feien el febrer i el maig en les festes dels Sants Màrtirs i el repartiment del panet beneït per Sant Urbici a l´agost. El Roc de Sant Urbici  Al sud-est del Monestir, entre camps, hi ha un gros penyal, anomenat el Roc de Sant Urbici; així se l´anomena ja en el segle XVI. Segons la documentació antiga, en aquest lloc hi van martiritzar el sant i els altres tres sants màrtirs. Hi ha una llegenda, més moderna, que ens diu que aquí hi trobaren el cos del sant, que fou portat de França.  

El Roc de Sant Urbici, a primer terme i el Monestir, al fons

VISITES AL MONESTIR

Les visites al Monestir són totes guiades. És un servei del Patronat d'Amics de Serrateix. Horaris Visita guiada ordinària: diumenge a la 1. (La visita dura una hora) Per a grups, cal concertar dia i hora al telèfon 93 839 02 40.   Tarifes Normal 3 € Reduïda 2 €           - grups de més de 10 persones.           - grups escolars.           - majors de 65 anys.           - de 6 a 12 anys (Educació Primària).     Gratuïta:           - menors de 6 anys (Educació Infantil).  

EL PATRONAT D'AMICS DE SERRATEIX

Origen i objectius Es fundà el 1977 arran del Mil·lenari de la fundació oficial del Monestir de Santa Maria de Serrateix. Els seus objectius són donar a conèixer i conservar el Monestir i tot el patrimoni del municipi de Viver i Serrateix. La base de l'entitat són els socis, majoritàriament dels municipi, encara que n'hi ha força d'altres pobles veïns. L'Assemblea de socis n'és l'òrgan rector. La Junta directiva està formada per representants dels pobles del municipi, Serrateix, Viver i Sant Joan de Montdarn, elegits per l'Assemblea. La Junta es reuneix trimestralment. La seu social es troba al Monestir.   Obres fetes Al Monestir, el Patronat ha promogut diverses obres de restauració, finançades amb fons del Departament de Cultura de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona, del Bisbat de Solsona i fons europeus obtinguts per l'Ajuntament. El mateix Patronat hi ha realitzat amb els seus recursos diverses obres de millora. També ha col·laborat en les restauracions fetes a les esglésies de Viver i de Sant Joan de Montdarn.   Activitats  Assemblea de socisTé lloc el diumenge abans dels Rams.  Concert d´EstiuA mitjan juliol, s'organitza un concert a l'església del Monestir. En acabar, s'obsequia els assistents amb coca i xocolata al Claustre.  Festes d´OctubreDes del 1977, se celebren en commemoració de la fundació oficial del Monestir (977), el primer cap de setmana del mes d'octubre.El dissabte, a la nit, a l'església romànica del Monestir, es fa un concert de música. En sortir, a la plaça, hi ha foc, torrades i vi bo.El diumenge, hi ha una missa cantada commemorativa de la fundació, un concert coral i un dinar popular al Palau de l'Abat.   MontbordóDes del 1977, edita anualment el butlletí-revista “Montbordó”. Surt per les Festes d'Octubre.Compleix una triple funció: és el butlletí de l'entitat, s'hi publiquen estudis històrics i alhora fa de revista local.   PublicacionsEl Patronat ha anat elaborant un ampli ventall de publicacions sobre el municipi: llibres, opuscles, postals i goigs.Cal destacar-ne dos llibres editats pel Patronat. “El         Monestir de Santa Maria de Serrateix. Més de mil anys arrelat al territori” de Josep Mª Badia i Masgrau (2004) i el llibre “El Metge Cots” del Dr. Simeó Selga i Ubach (1987).  

Visites          Un equip de guies propi del Patronat en té cura.         Monestir. Les visites al conjunt monàstic són totes guiades. Podeu veure els detalls a l'apartat del Monestir.         Patrimoni del municipi. També es poden concertar visites a Viver (Església i El Castellot) i a Sant Joan de Montdarn.   

Continuar llegint

Serrateix

SERRATEIX

Tot el poble entorn del Monestir

Situació i Història L´altiplà on hi ha Serrateix és un mirador privilegiat de la nostra terra; podem veure des de Cabrera (Osona) fins al Montsec a les comarques lleidatanes, des de Montserrat i el Montseny fins al nostre Prepirineu i Pirineu. Cal destacar les restes ceràmiques d´època íberoromana, trobades als masos del Forner, la Coma i Cal Gaig. Històricament, Serrateix està vinculat amb el Monestir de Santa Maria, fundat en el segle X. Aquest cenobi forjà Serrateix com a poble i n´ha esdevingut la seva principal senya d´identitat. El dia 1 de juny de 1999, la Generalitat de Catalunya va declarar el Monestir “Bé cultural d´interès nacional, en la categoria de monument històric” (DOGC nº 2923 del 5 de juliol de 1999). La majoria dels masos actuals ja existien entre els segles X i XIII. A mitjan segle XIV, a Serrateix hi havia 37 masos. Destaquem els masos Vilajosana, Sant Just, Santamaria, Les Cots, Cal Savés i Navel. Llocs d´interès A Serrateix, hi ha dos edificis d´interès, històricament relacionats: Sant Pere i el Monestir de Santa Maria; ambdós tenen importants elements preromànics i romànics i de d´altres èpoques. Aquest conjunt és únic en tot l´eix del Llobregat i del Cardener.

A l'esquerra, el Monestir i a la dreta, Sant Pere

SANT PERE

Dades Històriques És un monument singular pels seus orígens i per les seves transformacions. Va ser l´església parroquial de Serrateix durant nou-cents anys, des del segle IX fins a mitjan segle XVIII. Depenia del Monestir des del segle X. És un edifici amb una capçalera preromànica (segle IX) i la resta d´època romànica (segle XI). Durant el segle XV s´hi produí una profunda transformació. A principis del segle XX, s´hi instal.là l´Escola i l´Ajuntament. I més tard un forn de pa. La restauració, efectuada el 1991-95, va recuperar la fesomia del segle XI. Actualment hi ha l´Ajuntament. Elements d´interès que hi ha Cal destacar-ne els fonaments dels tres absis preromànics, de forma rectangular i en línia, que segueixen un model paleocristià tardà. És un dels pocs exemplars conservats a Catalunya.Conserva els arcs de ferradura de la capçalera preromànica, que comunicaven amb les naus del temple.

La capçalera preromànica amb els arcs de ferradura

Té la planta basilical amb tres naus separades per arcs de mig punt sobre pilars.

L'interior de la nau central

La nau lateral sud

NAVEL

És una plana entre muntanyes, solcada per la riera de Navel, que rep la riera de l´Hospital pel costat esquerre. A cada una d´aquestes rieres hi podem veure un pont de pedra, que féu construir l´abat de Serrateix, Miquel de Nicuesa, l´any 1793. La Roca del Moro de Can Cervera és una balma sepulcral que dona fe de la presència humana antiga en aquesta contrada. A la riera de Navel, hi ha les restes del Molinet, un molí fariner del segle XIII. Sant Vicenç de Navel és una església que està al costat del mas Navel. Fou sufragània de l´església parroquial de Sant Pere de Serrateix.L´edifici és romànic del segle XII. Té una nau i un absis llis. El seu interior conserva encara la decoració que li donaren el 1861, quan van bastir el bonic retaule d´estil neoclàssic, que avui presideix l´altar.S'hi diu missa l'últim cap de setmana de gener.

El mas Navel i l'església de Sant Vicenç

CAPELLES PARTICULARS

Capella de Vilajosana La capella està sota l´advocació de la Immaculada Concepció i es situada davant del mas Vilajosana. Es va aixecar el 1850. Sense culte. Capella de Santamaria Té per patrona la Mare de Déu Assumpta. Es troba a uns metres del mas Santamaria. Es va construir el 1757. Sense culte. Capella de Sant Just Està dedicada als Sants Just i Pastor. Està situada al costat del mas Sant Just. Va ser construïda, probablement, a finals del segle XII o principis del segle XIII. És una església de transició del romànic al gòtic. S´hi diu missa el dilluns de Pasqua.

Continuar llegint

Municipi de Viver i Serrateix

EL MUNICIPI DE VIVER I SERRATEIX

Situació geogràfica El terme municipal de Viver i Serrateix té 66,81 km2 i està situat entre els rius Llobregat i Cardener. El centre del municipi està format per um ample altiplà a més de set-cents metres d´altitud, on hi ha el poble de Serrateix; des d´aquest es va baixant en direcció cap a l´oest, al riu Cardener, al pla de Navel, i cap a l´est, al riu Llobregat, als plans de Viver i de Sant Joan de Montdarn. El paisatge que envolta aquests plans està constituït per turons i petites valls. La cota máxima del municipi és el Montbordó que té 786,8 m d´altitud, on hi conflueixen el terme dels tres pobles del municipi. La plaça del Monestir de Serrateix es troba a 729 m.

El Montbordó a primer terme, vist des del Monestir

Neixen en el territori municipal diverses rieres. La del Mojal, que mena les aigües al Llobregat, i la de Sant Cugat i la d´Hortons que les porten al Cardener. A l´oest del terme hi passa la riera de Navel, que també va al Cardener. A les zones no afectades pels incendis, s´hi mantenen encara boscos de pins. A les àrees cremades, hi ha rebrotat la vegetació autòctona de roures i alzines. Poblament El municipi de Viver i Serrateix està situat a la comarca del Berguedà i pertany al bisbat de Solsona. El formen tres pobles: Serrateix, que n´és el cap, Viver i Sant Joan de Montdarn. Tots tenen el poblament format per masies disseminades amb l´església parroquial com a centre; només Serrateix té un petit nucli al voltant del restaurant Cal Fuster.

El nucli de Serrateix amb l'Ajuntament a primer terme

L´actual municipi es va formar a la primera meitat del segle XIX, quan es fusionaren els municipis de Viver, que incloïa Sant Joan, i el de Serrateix. Aquests indrets ja foren poblats des de l´antiguitat. En el Neolític s´hi assentaren els primers pagesos. D'època íberoromana, s´han localitzat diversos jaciments, petites cases de pagès, que són la base del poblament medieval i també de l´actual. El poblament dispers, típic d´aquesta zona, té les seves arrels en aquestes etapes remotes. Els pobles actuals es van configurar a l´Alta Edat Mitjana, durant els segles VIII al X. El comte Guifré, el Pelós, hi va tenir un paper important quan al llarg del segle IX va repoblar el centre de Catalunya; a Serrateix, hi feu construir l´església parroquial de Sant Pere i una torre de defensa, dita de l´Abat, que es conserva al Monestir de Serrateix. I a Sant Joan, hi fundà un monestir de clergues. L´actual Viver té les seves arrels en el castell franc del segle VIII. El municipi conserva moltes petjades de l´època medieval: camins, masos, molins fariners, torres de guàrdia, tombes excavades a la roca, esglésies romàniques. Economia El sector agroalimentari és el predominant. L´agricultura es basa en el conreu dels cereals i les modernes explotacions ramaderes de porcs, de vaques i de vedells hi tenen un paper molt destacat. En el sector dels serveis, a Serrateix, hi ha l'Hostal Restaurant “Cal Fuster” i el Càmping “L´Hostalet”. Al municipi, hi funcionen diverses cases de turisme rural: “Albareda”, “El Forner”, "Cal Gabarra" i "Cal Rebotit" a Serrateix i “Les Sitges” i “La Casanova” a Viver. Comunicacions

El terme municipal encara conserva rastres de camins antics, que han deixat marques del pas dels animals a les roques. Cal destacar-ne el que segueix al costat de la riera de Navel. Actualment, el municipi està ben comunicat amb els pobles veïns per mitjà de carreteres asfaltades. S´hi pot accedir per tres vies principals. Per la C-16, Eix del Llobregat. A Navàs, sortida 73, s´agafa la BV-4235, que arriba a Serrateix (15,6 Km) passant per Viver; des de Viver es pot anar a Sant Joan de Montdarn. Per la C-55, Eix del Cardener. A Súria, s´agafa la B-423, que passant per Castelladral, arriba a Serrateix (15,3 Km). Per la C-55, Eix del Cardener. A prop de Cardona, s´agafa la BV-4235 en direcció a Valldeperes, que continua cap a Serrateix (8'5 Km).

Continuar llegint

Ajuntament de Viver i Serrateix |  NIF: P0830900G
Casa de la Vila | 08679 - Viver i Serrateix | Tel. 938204922
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Pagina creada per berTIC Informàtica