DATA DE LA SESSIÓ  : QUINZE DE FEBRER DE 2017.

 

HORA : 20,00 HORES.

 

CARÀCTER   : ORDINÀRIA.

 

Assistents:     ISABEL SERRA MONTAÑÀ – ALCALDESSA

                           RAMON Mª PUJOL PAGEROLS – TINENT D’ALCALDE.

                           MARIA ALBA ROVIRA CASAS – REGIDORA.

                           JOAN SIMON ESQUIUS – REGIDOR.

Actua de secretari   : MARTA BOVER CASAS , secretaria - interventora de la corporació.

 

 Reunits a la Casa de la Vila, per celebrar prèvia convocatòria sessió ordinària de l’Ajuntament en Ple a les vint hores, la Sra. Alcaldessa obre la sessió.

 1 - LECTURA I APROVACIÓ DE L’ACTA DE LES SESSIONS ANTERIORS ( ORD 14/12/2016 ).

 Una vegada llegit l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària de data catorze de desembre de 2016, és aprovada per unanimitat i sense esmenes.

  2 - INFORMACIÓ I RATIFICACIÓ DELS DECRETS D'ALCALDIA DICTATS DES DE LA DARRERA SESSIÓ ORDINÀRIA.

 Es dona compte dels últims Decrets emesos des de la última sessió ordinària amb els números del 27 de 2016 al 02 de 2017.

 El Ple es dóna per assabentat i conforme amb les resolucions esmentades ratificant els mateixos.

 3 – APROVACIÓ DEL COMPTE DE RECAPTACIÓ DE L’ORGT CORRESPONENT A L’ANY 2016.

 Vist el compte de la Gestió Recaptatòria realitzada per l'Organisme de Gestió Tributària durant l'exercici 2016 i corresponent a les liquidacions d'ingrés per rebut i liquidacions d'ingrés directe, així com a certificacions de descobert de tributs i preus públics liquidats per l'Ajuntament de Viver i Serrateix.

Havent-se verificat que els ingressos que es reflecteixen en el Compte coincideixen amb els fons transferits a l'Ens.

 Vista la relació nominativa de deutors que configura l'estat demostratiu dels drets a cobrar, com estableix l'article 209.2 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per RDL 2/2004, de 5 de març, i que importa les quanties següents :

-      Pendent de cobrament en període voluntari en data 31 de desembre de 2016.

 

-          Rebuts:                     27.564,99 euros.

 

-          Liquidacions :          662,06 euros.

 

-          Pendent de cobrament en període executiu en data 31 de desembre de 2016.

 

-          Rebuts :                    6.797,96 euros.

 

-          Liquidacions :          22,35 euros.

 

 Comprovat que l'aplicació de càrrecs, devolucions d'ingressos indeguts i compensacions a favor de l'ORGT s'ha practicat correctament.

 

 Per unanimitat i amb el vot favorable de tots els assistents s'acorda d'informar favorablement el Compte de la Gestió Recaptatòria de l'Ajuntament de l'any 2016 i aprovar-ne el seu contingut.

 

 Vist el compte de la Gestió Recaptatòria realitzada per l'Organisme de Gestió Tributària durant l'exercici 2016 i corresponent a les liquidacions d'ingrés per rebut i liquidacions d'ingrés directe, així com a certificacions de descobert de tributs i preus públics liquidats per l'Ajuntament de Viver i Serrateix i el Consell Comarcal.

Havent-se verificat que els ingressos que es reflecteixen en el Compte coincideixen amb els fons transferits a l'Ens.

Vista la relació nominativa de deutors que configura l'estat demostratiu dels drets a cobrar, com estableix l'article 209.2 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per RDL 2/2004, de 5 de març, i que importa les quanties següents :

 

-         Pendent de cobrament en període voluntari en data 31 de desembre de 2016.

 

-          Rebuts:                     0,00 euros.

 

-          Liquidacions :          0,00 euros.

 

-          Pendent de cobrament en període executiu en data 31 de desembre de 2016.

 

-          Rebuts :                    62,48 euros.

 

-          Liquidacions :          0,00 euros.

 

 Comprovat que l'aplicació de càrrecs, devolucions d'ingressos indeguts i compensacions a favor de l'ORGT s'ha practicat correctament.

 

Per unanimitat i amb el vot favorable de tots els assistents s'acorda d'informar favorablement el Compte de la Gestió Recaptatòria de l'Ajuntament i el Consell Comarcal de l'any 2016 i aprovar-ne el seu contingut.

 

 4.- APROVACIÓ DE LA MOCIÓ DE DENÚNCIA DELS ATACS ESPANYOLS A LA POLÍTICA CATALANA: LES URNES NO ES JUTGEN.

 

 Si bé l’Estatut de Catalunya havia de suposar un nou pacte entre el Govern espanyol i el català, va ser tot al contrari. Si els catalans havien avalat el nou Estatut, la sentència 31/2010 del 28 de juny del Tribunal Constitucional buidava Catalunya de competències, fet que propiciava un nou deteriorament de les relacions Catalunya-Espanya avançant cap a nous moviments populars de protesta en forma de manifestacions. La primera, el 10 de juliol del 2010 sota el lema “Som una Nació, nosaltres decidim”, i més endavant la de l’11 de setembre d’aquell mateix any, amb una gran pancarta amb el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”. Va ser a partir d’aquí que, l’independentisme català va adquirir major rellevància en l’escenari polític català, fet que podem comprovar amb les dades del Centre d’Estudis d’Opinió en què el suport a la independència se situava en un 21’5% al maig, mentre que al juliol era del 24’3%.

 

 Davant l’agitació social, el President Mas, d’acord amb el seu programa electoral, es va reunir amb el President del Govern espanyol, Mariano Rajoy demanant el pacte fiscal que solucionés bona part dels problemes dels catalans sobre l’ofec econòmic que patien. Davant la negativa, el President Mas va decidir convocar eleccions pel 25 de novembre de 2012 per tal de donar veu als catalans entenent que no es podia obviar “la impressionant manifestació de l’11 de setembre”.

 

 De les eleccions en va sortir una clara majoria a favor el dret a decidir que legitimava al Parlament per aprovar la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya. Un any més tard el Ple del Parlament va acordar demanar al Congrés dels Diputats la delegació de competències per a la celebració d’un referèndum, una petició que va ser rebutjada. Davant la negativa espanyola, el Parlament aprovava al setembre del 2014 la llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana que permetria convocar una consulta a tots els catalans el 9 de novembre de 2014. No obstant això, la justícia espanyola va tornar a actuar suspenent la llei deconsultes i el decret de convocatòria que es va acabar transformant en un procés participatiu que preguntava si Catalunya havia d’esdevenir un nou Estat i si aquest havia de ser independent. Dels 2.344.828 participants 1.897.274 van optar per la via independentista.

Tot i el marc legal i democràtic en què s’està fent tot el procés, l’Estat espanyol ha polititzat els seus tribunals utilitzant-los per obrir querelles i portar davant els tribunals representants polítics. El llistat és llarg: Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigauestan sent jutjatsper un delicte de desobediència, i Francesc Homs per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Ortega i Rigau van declarar ja el passat 13 d’octubre de 2015, mentre que Mas ho va fer el passat 15 del mateix mes, i Homs va ser cridat a declarar a Madrid el setembre del 2016. Ara, gairebé dos anys més tard, el 6 de febrer, Artur Mas passarà a seure’s a la banqueta dels acusats per posar les urnes el dia 9 de novembre de 2014.Atès que l’Estat actua a cop d’impugnacions a través dels òrgans judicials polititzats i la manca de voluntat de diàleg.Atès que no hi ha cap voluntat per al reconeixement del dret a decidir del poble català dins el marc jurídic constitucional i legal espanyol, l’única manera possible d’exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi.Atès que la Comissió Europea destaca que l’Estat espanyol ocupa el 23è lloc de 28 quant a la seva independència judicial.

És per tot això exposat es proposa al Ple de la corporació els següents acords :

 

 Primer.- Donar suport a tots els representants polítics que estan sent investigats i encausats, per defensar el dret a decidir dels catalans i catalanes.

Segon.- Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència, a l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i al Govern espanyol i al Parlament Europeu.

 

Sotmesa la proposta a votació és aprovada per unanimitat amb el vot favorable de tots els assistents.

 

 5.- APROVACIÓ DE LA MOCIÓ D’ADHESIÓ AL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM

 

 El dia 26 de juny de 2013, es va constituir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El passat mes de desembre de 2016 aquesta plataforma va acordar transformar-se en el Pacte Nacional pel Referèndum. Es va crear una comissió executiva formada per Joan Ignasi Elena, Maite Arqué, Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar González, Francesc Pané i Carme Porta.

El dia 23 de gener de 2017, els membres del comitè executiu van presentar el manifest, els objectius, el full de ruta i el programa de treball del Pacte. El manifest expressa el següent:

 

 Manifest Pacte Nacional pel Referèndum

 

 La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així.

 

 El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una gran majoria de la seva població.

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

 

 Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal; i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

 

 Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització d’un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat.

 

 Si aquesta possibilitat no s’ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governs d’Espanya. El dret, atès que és susceptible d’interpretacions diverses, ha de ser entès com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no per crear-ne de nous o per agreujar els existents.

 

 Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem aquest MANIFEST entenem el referèndum com una eina privilegiada d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços.

 

 Per tot això :

 

 Instem els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

 

 Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acords que hi sorgeixin per a l’articulació d’aquest Referèndum.

 

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.

 

 Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics. I ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot.

 

 Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.

 

 Aquest Ajuntament ja va manifestar, per acord del seu plenari de data dos de novembre de 2016, llur adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i als objectius que perseguia el mateix.

 

 En aquest moment, atesa la transformació viscuda pel Pacte, i amb la voluntat de manifestar l’adhesió a la celebració d’un referèndum on el poble de Catalunya decideixi llur futur, aquest Ajuntament vol ratificar el seu compromís amb la ciutadania de Catalunya i als valors expressats en el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum.

 

 És per tot això exposat que es proposa al Ple l’adopció dels acords següents :

 

 Primer.- Manifestar l’adhesió al PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.

 

 Segon.- Subscriure el contingut del Manifest PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM.

 

 Tercer.- Promoure al municipi que entitats, associacions i agents econòmics es sumin al Pacte Nacional per Referèndum i subscriguin el seu Manifest.

 

 Quart.- Enviar aquesta moció aprovada a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Pacte Nacional pel Referèndum, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

 

 Sotmesa la proposta a votació és aprovada per unanimitat amb el vot favorable de tots els assistents.

 

 6.- MOCIÓ PROPOSANT L’ACORD DE DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES EN MÀTERIA D’ANIMALS AL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ.

 

 En els últims anys s’ha anat constatant la tendència de la societat civil catalana a una sensibilitat més gran cap els animals; malgrat això, potser encara no s’ha desenvolupat prou aquesta sensibilitat i, per tant, moltes accions no es troben d’ acord amb les normatives actuals sobre la protecció animal.

 

 Aquestes normatives en donen la competència als ajuntaments de Catalunya, però atesos els pocs recursos humans i econòmics i les poques eines de que disposen els municipis petits, per a molts suposa una competència poc assumible, a banda del fet que fer requeriments o obrir expedients sancionadors a un veí d’un municipi petit implica problemes veïnals per la proximitat entre persones i les coneixences entre elles.

 

 El Decret Legislatiu 2/2008 de protecció d’animals en el seu article 41, permet als ajuntaments delegar les competències en matèria d’animals a ens supramunicipals com ara els Consells Comarcals:

 

 Article 41

 

Inspecció i vigilància dels animals de companyia

 

 1.1 Corresponen als municipis o bé als consells comarcals o a les entitats locals supramunicipals, en el cas que els municipis els hagin cedit les competències, les funcions següents:

 

 a) Exercir la inspecció i la vigilància dels animals de companyia.

b) Establir un cens municipal d’animals de companyia d’acord amb el que preveu l’article 14, el qual ha d’estar a disposició de les administracions i les autoritats competents.

 

c) Recollir i controlar els animals de companyia abandonats o perduts i els animals salvatges urbans.

 

d) Vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals de companyia, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals de companyia.

 

41.2 Els ajuntaments i les organitzacions supramunicipals poden ordenar, amb l’informe previ del departament competent en matèria de sanitat animal, aïllar o comissar els animals de companyia si s’ha diagnosticat, sota criteri veterinari, que pateixen malalties transmissibles a les persones, sigui per sotmetre’ls a un tractament curatiu adequat, sigui per sacrificar-los, si cal.

 

 41.3 El departament competent en matèria de medi ambient i el departament competent en matèria de sanitat animal poden dur a terme, quan hi concorrin circumstàncies excepcionals que puguin posar en perill el medi ambient o la sanitat animal, tasques d’inspecció als nuclis zoològics i comissar, si cal, els animals de companyia. S’ha de donar compte d’aquesta actuació a l’ens local del municipi on hi hagi l’animal de companyia afectat o el nucli zoològic de què es tracti, en un termini de quaranta-vuit hores.

 

 És per tot això exposat que es proposa al Ple l’adopció dels acords següents:

 

 Primer.- Comunicar al Consell Comarcal del Berguedà la voluntat municipal de delegar-li les competències en matèria d’animals.

 

 Segon.- Demanar al Consell Comarcal del Berguedà que assumeixi les competències de tots els ajuntaments del Berguedà que les vulguin delegar, per tal de poder mancomunar serveis i així optimitzar els pocs recursos existents.

 

 Tercer.- Instar a la resta d’ajuntaments berguedans a que també deleguin les competències, per així poder treballar conjuntament en la solució a la problemàtica existent d’abandonament, maltractament i infraccions diverses del DL 2/2008 de protecció animal.

 

 Quart.- Instar al Consell Comarcal i als ajuntaments berguedans a apostar, sense reserves, per una política comuna de protecció animal i de mesures de prevenció en aquesta matèria.

 

 Cinquè.- Instar al Consell Comarcal a sol·licitar els ajuts econòmics conjunts, una vegada tingui delegades les competències, a les Diputacions corresponents i al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

 

 Sisè.- Fer arribar aquests acords a la resta de municipis de la comarca, demanant-los la seva adhesió.

 

 Sotmesa la proposta a votació és aprovada per unanimitat amb el vot favorable de tots els assistents.

 

7 – APROVACIÓ XIFRES DE POBLACIÓ A 01/01/2016.

 

 Atès que cada any la Diputació de Barcelona ha facilitat els resums numèrics de les rectificacions del padró municipal d’habitants.

 

 Considerant que les dades facilitades són correctes, es proposa al Ple l’adopció de l’acord següent :

 

 Primer. Aprovar la revisió anual del Padró municipal d’habitants de l’any 2016 :

 

 Data revisió                          Total habitants                     Homes           Dones

 

31/12/2015                                       162                                                   

 

 Sotmesa la proposta a votació, és aprovada per unanimitat amb el vot favorable de tots els assistents.

 

 8 - APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ, ADJUDICACIÓ I NOMENAMENT DE DIRECTOR DE L’OBRA DE L’ACTUACIÓ DE TÍTOL “ MILLORA DELS CAMINS DE VIVER A PUIG-REIG I DE SERRATEIX A CARDONA “

 

 Vist que l’expedient de contractació s’ha tramitat conforme preveu l’article 93 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, havent-se justificat complidament la utilització en l’adjudicació del contracte d’obra menor, atès que el contracte té un pressupost inferior a 50.000,00 euros, de conformitat amb allò disposat a la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.

 

 Vistos els informes favorables units a l’expedient emesos pel Secretari i Interventor.

 

 Atès que hi ha suficient consignació pressupostària per atendre al pagament del contracte d’execució de l’obra de títol “ MILLORA DELS CAMINS DE VIVER A PUIG-REIG I DE SERRATEIX A CARDONA “

 

 Per tot això abans exposat es proposa al Ple l’adopció dels acords següents :

 

 Primer.- Adjudicar el contracte d’obra menor l’actuació de títol  “MILLORA DELS CAMINS DE VIVER A PUIG-REIG I DE SERRATEIX A CARDONA “, a l’empresa Graves i Excavacions Castellot, S.A. per un import de 50.000,00 euros amb l’IVA inclòs.

 

 Segon.- Aprovar la despesa del contracte que ascendeix a 50.000,00 euros IVA inclòs.

 

 Tercer.- Nomenar tècnic director de l’obra l’enginyera de camins Sra. Queralt Santandreu Colàs.

 

 Sotmesa la proposta a votació és aprovada per unanimitat amb el vot favorable de tots els assistents.

 

 9 – ASSUMPTES SOBREVINGUTS.

 

 No n’hi han.

 

 10 – PRECS I PREGUNTES.

No n’hi han.

I sense que hi hagin més assumptes per tractar la Sra. Alcaldessa aixeca la sessió quan són les vint hores i trenta-set minuts, del que jo la secretaria interventora en dono fe.

 

 Vist-i-plau. L’Alcaldessa.