HISTÒRIA

Va ser monestir benedictí durant 900 anys (941-1835). Fou un monestir petit, però que es mantingué sempre independent.

Vista general de la façana d'entrada

Planta del conjunt monàstic amb les seves etapes constructives


ABANS DEL MONESTIR

A l´indret on s´aixeca el Monestir, hi havia l´anomenada Torre de l´Abat.

Molt probablement és del segle IX, de la repoblació del país que va fer el comte Guifré el Pelós.


EL TEMPS FUNDACIONALS DEL MONESTIR (SEGLE X)

941 Els orígens

 L´any 941, ja hi trobem una petita comunitat monàstica, encapçalada per l´abat Froilà.

 La primera església monàstica és de la primera meitat del segle X i d´estil preromànic. En el XVII s´utilitzà com a Sepultura Capitular per a enterrar-hi els monjos. Es conserva a sota del braç sud del creuer.

La primera església monàstica d'estil preromàmic

977 Fundació oficial

Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, del Berguedà i de Besalú, fundà oficialment el Monestir el 977. El va dotar amb diverses propietats i es va aixecar una nova església, encara desconeguda, que seria també preromànica.

A l´entrada de l´església, s´hi mostra el sarcòfag del comte Oliba Cabreta. Segons una antiga tradició, fou enterrat en aquest monestir. El seu sarcòfag, que és d´època gòtica, té a la tapa una figura jacent d´un cavaller.

 

El sarcòfag del comte Oliba Cabreta


L'ÈPOCA GLORIOSA (SEGLES XI-XIII)

L'exterior de la capçalera

L'interior dels absis

A cavall entre el segles XI i XII, es va construir una tercera església, ja d´estil romànic (1077-1126), que és l´actual.

Aquesta església romànica és una espaiosa construcció de planta de creu llatina amb una nau i tres absis; avui només es conserva l´absis principal amb la decoració llombarda. Tenia una cripta i un cimbori circular.

El Monestir tenia possessions a Serrateix, Viver, Castelladral, Avià, Alpens, Matamala i la Cerdanya principalment.


ELS TEMPS DIFÍCILS (SEGLES XIV-XV)

Els segles XIV i XV foren temps difícils amb fams, pestes, guerres, que deterioraren les  edificacions. Tot i així es bastiren diverses construccions.

 

En el segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós, manà aixecar la Torre-campanar per a la defensa del lloc, que s´ha convertit en una característica de la fesomia del Monestir.

La Torre-campanar sobre la porta d’entrada a l'església

El Celler del Claustre és una petita construcció amb volta apuntada, feta de pedra. És obra també del segle XIV.

El primitiu celler

A llarg del segle XV, es construí el Pati de l´Abat. És un típic pati senyorial d´època gòtica. Té al seu voltant el Palau de l´Abat i la Casa del Vicari.

El Pati de l'Abat i el Palau de l'Abat

La Casa del Vicari

El Palau de l´Abat ha perdut la compartimentació original de la primera planta i avui és una gran sala. La planta baixa conserva la seva divisió original en dues sales amb volta.

La Casa del Vicari és on vivia el capellà que s´encarregava de l´antiga església parroquial de Sant Pere. El seu interès és notable ja que conserva l´estructura original i així podem saber com eren les cases on habitaven els monjos.

 Aquesta època ens ha deixat tot un seguit de sarcòfags que estaven a les parets del Claustre. Avui es conserven a diversos museus. Destaca l´arcosoli gòtic, que contenia el sarcòfag de l´Abat Berenguer de Torigues (segle XV).


EL RENOVELLAMENT (SEGLES XVI-XVIII)

El segle XVII fou una època d´esplendor amb una profunda renovació del Monestir.

Al voltant del Claustre, es van ampliar notablement les dependències monàstiques.

A l´església, van obrir capelles als costats de la nau i van substituir els absis romànics laterals per les actuals capelles gòtiques, la dels Sants Màrtirs i la del Roser, avui dita del Santíssim. En tots aquests espais, s´hi col·locaren altars amb retaules barrocs, que foren destruïts en la Guerra Civil del 1936.

La Capella del Roser

La Capella dels Sants Màrtirs

En el XVIII, el Monestir va fer una intensa reorganització de la seva economia, que va permetre renovar el Claustre i l´interior de l´Església. Fou l´esplendor final.

El Claustre és construí a finals del segle XVIII en estil neoclàssic. Forma un conjunt harmoniós i d´una serena bellesa. És poc habitual trobar-ne en monestirs       benedictins; constitueix un dels elements d´interès de Serrateix.

Visita general de la planta baixa del Claustre

L'escut de Serrateix

La tomba de la Sala Capitular

La nau de l'Església, mirant cap a l'entrada


DE LA FI DEL MONESTIR ALS NOSTRES DIES (XIX-XXI)

El 1835 fou suprimit el cenobi arran de la Desamortització. Des de llavors ha continuat subsistint com a simple parròquia fins avui.

L´any 1936, a l´inici de la Guerra Civil, el Monestir fou saquejat i incendiat. Van desaparèixer vuit retaules, tot el mobiliari i els objectes litúrgics de l´església. El foc va enrunar les despendències monàstiques de les ales est i sud del Claustre.

L´any 1977, arran de la celebració del Mil.lenari de la fundació oficial del Monestir, es va constituir el Patronat d´Amics de Serrateix per a promoure´n la seva recuperació i difusió.

Els Sants Màrtirs de Serrateix

Un dels elements destacats del Monestir és el culte als Sants Màrtirs de Serrateix. Són Urbici - que és el copatró del Monestir-, Víctor, Zenon i Felícola. La seva veneració data dels primers temps del Monestir. Són advocats per a demanar la pluja en temps de secada.

Les urnes amb les relíquies són de fusta daurada i estan situades al nou retaule de la Capella dels Sants Màrtirs. Es van fer en el segle XIX i foren salvades durant la Guerra Civil.

El nou retaule dels Sants Màrtirs

El seu culte és ben viu encara. Ho demostren les dues processons –ja documentades de 300 anys enrere- que fins fa poc es feien el febrer i el maig en les festes dels Sants Màrtirs i el repartiment del panet beneït per Sant Urbici a l´agost.

El Roc de Sant Urbici

 Al sud-est del Monestir, entre camps, hi ha un gros penyal, anomenat el Roc de Sant Urbici; així se l´anomena ja en el segle XVI.

Segons la documentació antiga, en aquest lloc hi van martiritzar el sant i els altres tres sants màrtirs. Hi ha una llegenda, més moderna, que ens diu que aquí hi trobaren el cos del sant, que fou portat de França.

 

El Roc de Sant Urbici, a primer terme i el Monestir, al fons

VISITES AL MONESTIR

Les visites al Monestir són totes guiades. És un servei del Patronat d'Amics de Serrateix.

Horaris

  • Visita guiada ordinària: diumenge a la 1. (La visita dura una hora)
  • Per a grups, cal concertar dia i hora al telèfon 93 839 02 40.

 

Tarifes

  • Normal 3 €
  • Reduïda 2 €
               - grups de més de 10 persones.
               - grups escolars.
               - majors de 65 anys.
               - de 6 a 12 anys (Educació Primària).    
  • Gratuïta:
               - menors de 6 anys (Educació Infantil).

 

EL PATRONAT D'AMICS DE SERRATEIX

Origen i objectius

Es fundà el 1977 arran del Mil·lenari de la fundació oficial del Monestir de Santa Maria de Serrateix.

Els seus objectius són donar a conèixer i conservar el Monestir i tot el patrimoni del municipi de Viver i Serrateix.

La base de l'entitat són els socis, majoritàriament dels municipi, encara que n'hi ha força d'altres pobles veïns. L'Assemblea de socis n'és l'òrgan rector.

La Junta directiva està formada per representants dels pobles del municipi, Serrateix, Viver i Sant Joan de Montdarn, elegits per l'Assemblea. La Junta es reuneix trimestralment.

La seu social es troba al Monestir.

 

Obres fetes

Al Monestir, el Patronat ha promogut diverses obres de restauració, finançades amb fons del Departament de Cultura de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona, del Bisbat de Solsona i fons europeus obtinguts per l'Ajuntament. El mateix Patronat hi ha realitzat amb els seus recursos diverses obres de millora.

També ha col·laborat en les restauracions fetes a les esglésies de Viver i de Sant Joan de Montdarn.

 

Activitats 

  • Assemblea de socis
    Té lloc el diumenge abans dels Rams. 
  • Concert d´Estiu
    A mitjan juliol, s'organitza un concert a l'església del Monestir. En acabar, s'obsequia els assistents amb coca i xocolata al Claustre. 
  • Festes d´Octubre
    Des del 1977, se celebren en commemoració de la fundació oficial del Monestir (977), el primer cap de setmana del mes d'octubre.

    El dissabte, a la nit, a l'església romànica del Monestir, es fa un concert de música. En sortir, a la plaça, hi ha foc, torrades i vi bo.

    El diumenge, hi ha una missa cantada commemorativa de la fundació, un concert coral i un dinar popular al Palau de l'Abat.

 

  • Montbordó
    Des del 1977, edita anualment el butlletí-revista “Montbordó”. Surt per les Festes d'Octubre.

    Compleix una triple funció: és el butlletí de l'entitat, s'hi publiquen estudis històrics i alhora fa de revista local.

 

  • Publicacions
    El Patronat ha anat elaborant un ampli ventall de publicacions sobre el municipi: llibres, opuscles, postals i goigs.

    Cal destacar-ne dos llibres editats pel Patronat. “El         Monestir de Santa Maria de Serrateix. Més de mil anys arrelat al territori” de Josep Mª Badia i Masgrau (2004) i el llibre “El Metge Cots” del Dr. Simeó Selga i Ubach (1987).

 

  • Visites 

        Un equip de guies propi del Patronat en té cura.

        Monestir. Les visites al conjunt monàstic són totes guiades. Podeu veure els detalls a l'apartat del Monestir.

        Patrimoni del municipi. També es poden concertar visites a Viver (Església i El Castellot) i a Sant Joan de Montdarn. 

 

Ajuntament de Viver i Serrateix |  NIF: P0830900G
Casa de la Vila | 08679 - Viver i Serrateix | Tel. 938204922
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Pagina creada per berTIC Informàtica