Situació i Història

       

L’altiplà on hi ha Serrateix és un mirador privilegiat de la nostra terra, des de les comarques gironines (Colsacabra) fins a les lleidatanes (Montsec), de Montserrat i el Montseny al nostre Prepirineu i Pirineu.

 Cal destacar les restes ceràmiques d’època íberoromana, trobades als masos del Forner, la Coma i Cal Gaig.

 Històricament, Serrateix està vinculat amb el Monestir de Santa Maria, fundat en el segle X. Aquest cenobi forjà Serrateix com a poble i n’ha esdevingut la seva principal senya d’identitat.

 El dia 1 de juny de 1999, la Generalitat de Catalunya va declarar el Monestir “Bé cultural d´interès nacional, en la categoria de monument històric” (DOGC nº 2923 del 5 de juliol de 1999).

 La majoria dels masos actuals ja existien entre els segles X i XIII. A mitjan segle XIV, a Serrateix hi havia 37 masos. Destaquem els masos Vilajussana, Sant Just, Santamaria, Les Cots, Cal Savés i Navel.

 

Llocs d’interès

 

A Serrateix, hi ha dos edificis d’interès, històricament relacionats: Sant Pere i el Monestir de Santa Maria; ambdós tenen importants elements preromànics i romànics i de d’altres èpoques. Aquest conjunt és únic en tot l’eix del Llobregat i del Cardener. 

                  A l'esquerra, el Monestir i a la dreta, Sant Pere

 

 

Dades Històriques

 És un monument singular pels seus orígens i per les seves transformacions.

Va ser l’església parroquial de Serrateix durant nou-cents anys, des del segle IX fins a mitjan segle XVIII. Depenia del Monestir des del segle X. 

És un edifici amb una capçalera preromànica (segle IX) i la resta d´època romànica (segle XI). Durant el segle XV s'hi produí una profunda transformació.

A principis del segle XX, s'hi instal·là l´Escola i l´Ajuntament, i més tard un forn de pa. La restauració efectuada el 1991-95 va recuperar la fesomia del segle XI. Actualment hi ha l´Ajuntament.

 

Elements d'interès 

Cal destacar-ne els fonaments dels tres absis preromànics, de forma rectangular i en línia, que segueixen un model paleocristià tardà. És un dels pocs exemplars conservats a Catalunya.

 

                                 

                                     La capçalera preromànica amb els arcs de ferradura

 

Conserva els arcs de ferradura de la capçalera de l’època preromànica. Té la planta basilical amb tres naus separades per arcs de mig punt sobre pilars.

                             L'interior de la nau central                                                                        La nau lateral sud

 

 

 

Va ser monestir benedictí durant 900 anys (941-1835). Fou un monestir petit, però que es mantingué sempre independent.

                                         

                                                    Vista general de la façana d'entrada

 

                                             

                                                                   Planta del conjunt monàstic amb les seves etapes constructives

 

  

 

• A l´indret on s'aixeca el Monestir, hi havia l´anomenada Torre de l'Abat
• Molt probablement és del segle IX, de la repoblació del país que va fer el comte Guifré el Pelós.

                                             

  941 Els orígens

 

• L'any 941 ja hi trobem una comunitat monàstica, encapçalada per l'abat Froilà.
• La primera església monàstica és de la primera meitat del segle X i d'estil preromànic. En el XVII s'utilitzà com a Sepultura Capitular per a enterrar-hi els monjos. Es conserva a sota del braç sud del creuer.

 

                                La primera església monàstica d'estil preromànic

 

 

977 Fundació oficial

  

• Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i senyor d'aquestes terres, fundà oficialment el Monestir el 977. El va dotar amb diverses propietats i es va aixecar una nova església, encara desconeguda, que seria també preromànica.

• A l'entrada de l'església, s'hi mostra el sarcòfag del comte Oliba Cabreta. Segons una antiga tradició, fou enterrat en aquest monestir. El seu sarcòfag, que és d'època gòtica, té a la tapa una figura jacent d'un cavaller. 

 

                                                          

                                                                               El sarcòfag del comte Oliba Cabreta

 

 

 

 

L'exterior de la capçalera	L'interior de l'absis principal

                                                

                                                                                  

• Els segles XIV i XV foren temps difícils amb fams, pestes, guerres, que deterioraren les  edificacions. Tot i així es bastiren diverses construccions.

La Torre-campanar sobre la porta d'entrada a l'església	El primitiu celler

                                             

                                                                              

 

• A llarg del segle XV, es construí el Pati de l'Abat. És un típic pati senyorial d´època gòtica. Té al seu voltant el Palau de l´Abat i la Casa del Vicari.
•  El Palau de l'Abat ha perdut la compartimentació original de la primera planta i avui és una gran sala.     La planta baixa conserva la seva divisió original en dues sales amb volta. 
• La Casa del Vicari és on vivia el capellà que s'encarregava de l´antiga església parroquial de Sant Pere. El seu interès és notable ja que conserva l'estructura original i així podem saber com eren les cases on habitaven els monjos.
• Aquesta època ens ha deixat tot un seguit de sarcòfags que estaven al Claustre. Avui es conserven a diversos museus. Destaca l'arcosoli gòtic, que contenia el sarcòfag de l'Abat Berenguer de Torigues(segle XV).

  

El Pati de l’Abat i l’escala del Palau de l’Abat	La Casa del Vicari

           

 

 

                                                                              

 

 

·         El segle XVII fou una època d'esplendor amb una profunda renovació del Monestir.

·         Al voltant del Claustre, es van ampliar notablement les dependències monàstiques.

 

·         A l'església, van obrir capelles als costats de la nau i van substituir els absis romànics laterals per les actuals capelles gòtiques, la dels Sants Màrtirs i la del Roser. En tots aquests espais, s'hi col·locaren altars amb retaules barrocs, que foren destruïts en la Guerra Civil del 1936. 

                                                                           

La Capella del Roser	La Capella dels Sants Màrtirs

                                                                                                                               

• En el XVIII, el Monestir va fer una intensa reorganització de la seva economia, que va permetre renovar el Claustre i l'interior de l¡'Església. Fou l'esplendor final. 
• El Claustre és construí a finals del segle XVIII en estil neoclàssic. Forma un conjunt harmoniós i d'una serena bellesa. És poc habitual trobar-ne en monestirs benedictins; constitueix un dels elements d'interès de Serrateix.

   

 

                                                                               Vista general de la planta baixa del Claustre

 

A principis del segle XIX, van enguixar l´interior de l´església seguint la moda de l´estil neoclàssic.

 

 

 

• Un dels elements destacats del Monestir és el culte als Sants Màrtirs de Serrateix. Són Urbici, que és el copatró del Monestir, Víctor, Zenó i Felícola. La seva veneració data dels primers temps del Monestir. Són advocats per a demanar la pluja en temps de secada.

 

• Les urnes amb les relíquies són de fusta daurada i estan situades al nou retaule de la Capella dels Sants Màrtirs. Es van fer el segle XIX i foren salvades durant la Guerra Civil.

 

• El seu culte és ben viu encara, com ho demostren les dues processons que es fan –des de fa més de 300 anys- el febrer i el maig i el repartiment del panet beneït per Sant Urbici a l'agost.

                                           

                                                                            El nou retaule dels Sants Màrtirs

 

 

• El 1835 fou suprimit el cenobi arran de la Desamortització. Des de llavors ha continuat subsistint com a simple parròquia fins avui.

 

• L´any 1936, a l´inici de la Guerra Civil, el Monestir fou saquejat i incendiat. Van desaparèixer vuit retaules, tot el mobiliari i els objectes litúrgics de l´església. El foc va enrunar les despendències monàstiques de les ales est i sud del Claustre.

 

• L´any 1977, arran de la celebració del Mil.lenari de la fundació oficial del Monestir, es va constituir el Patronat d´Amics de Serrateix per a promoure´n la seva recuperació i difusió.

 

 

·         JOSEP Mª BADIA I MASGRAU, El Monestir de Santa Maria de Serrateix. Més de mil anys arrelat al territori. Edita Patronat d´Amics de Serrateix i Farell Editors. Col·lecció Nostra Història, nº 5. Sant Vicenç de Castellet. 2004.

 

·         DIPUTACIÓ DE BARCELONA, Àrea de Territori i Sostenibilitat, Josep Freixa Puig, arquitecte, Pla Director del Monestir de Santa Maria de Serrateix. 2013.

                                

 

 

 

 

             El Roc de Sant Urbici, a primer terme i el Monestir, al fons

 

        Al sud-est del Monestir, entre camps, hi ha un gros penyal, anomenat el Roc de Sant Urbici; així se l´anomena ja en el segle XVI.

        Segons una tradició antiga, en aquest lloc hi van martiritzar el sant. Hi ha una llegenda, més moderna, que ens diu que aquí hi trobaren el cos del sant, que fou portat de França.

 

 

        És una plana entre muntanyes, solcada per la riera de Navel, que rep la riera de l´Hospital pel      costat esquerre.

 

        A cada una d´aquestes rieres hi podem veure un pont de pedra, que féu construir l´abat de Serrateix, Miquel de Nicuesa, l´any 1793.

 

        La Roca del Moro de Can Cervera és una balma sepulcral que dóna fe de la presència humana antiga en aquesta contrada.

 

        A la riera de Navel, hi ha les restes del Molinet, un        molí fariner delm segle XIII.

 

         Sant Vicenç de Navel és una església que està al         costat del mas Navel.        

·         Fou sufragània de l´església parroquial de Sant Pere de Serrateix.

·         L´edifici és romànic del segle XII. Té una nau        i un   absis llis.

·         El seu interior conserva encara la decoració que li donaren el 1861, quan feren el bonic retaule d´estil neoclàssic, que avui presideix l´altar.

 

         

           El mas Navel i l´església de Sant Vicenç

 

 

 

• Immaculada Concepció

Capella situada al mas Vilajussana. Es va aixecar el 1850.

 

• Mare de Déu Assumpta

És l´advocació de la capella del mas Santamaria. Es va construir el 1757.

 

• Sant Just i Sant Pastor

Capella situada al mas Sant Just. Construïda probablement a finals del segle XII o principis del segle XIII. És una església de transició del romànic al gòtic.