EL MUNICIPI DE VIVER I SERRATEIX

Situació geogràfica

El terme municipal de Viver i Serrateix té 66,81 km2 i està situat entre els rius Llobregat i Cardener.

El centre del municipi està format per um ample altiplà a més de set-cents metres d´altitud, on hi ha el poble de Serrateix; des d´aquest es va baixant en direcció cap a l´oest, al riu Cardener, al pla de Navel, i cap a l´est, al riu Llobregat, als plans de Viver i de Sant Joan de Montdarn.

El paisatge que envolta aquests plans està constituït per turons i petites valls. La cota máxima del municipi és el Montbordó que té 786,8 m d´altitud, on hi conflueixen el terme dels tres pobles del municipi. La plaça del Monestir de Serrateix es troba a 729 m.

Neixen en el territori municipal diverses rieres. La del Mojal, que mena les aigües al Llobregat, i la de Sant Cugat i la d´Hortons que les porten al Cardener. A l´oest del terme hi passa la riera de Navel, que també va al Cardener.

A les zones no afectades pels incendis, s´hi mantenen encara boscos de pins. A les àrees cremades, hi ha rebrotat la vegetació autòctona de roures i alzines.

Poblament

El municipi de Viver i Serrateix està situat a la comarca del Berguedà i pertany al bisbat de Solsona.

El formen tres pobles: Serrateix, que n´és el cap, Viver i Sant Joan de Montdarn. Tots tenen el poblament format per masies disseminades amb l´església parroquial com a centre; només Serrateix té un petit nucli al voltant del restaurant Cal Fuster.

L´actual municipi es va formar a la primera meitat del segle XIX, quan es fusionaren els municipis de Viver, que incloïa Sant Joan, i el de Serrateix.

Aquests indrets ja foren poblats des de l´antiguitat. En el Neolític s´hi assentaren els primers pagesos.

D'època íberoromana, s´han localitzat diversos jaciments, petites cases de pagès, que són la base del poblament medieval i també de l´actual. El poblament dispers, típic d´aquesta zona, té les seves arrels en aquestes etapes remotes.

Els pobles actuals es van configurar a l´Alta Edat Mitjana, durant els segles VIII al X. El comte Guifré, el Pelós, hi va tenir un paper important quan al llarg del segle IX va repoblar el centre de Catalunya; a Serrateix, hi feu construir l´església parroquial de Sant Pere i una torre de defensa, dita de l´Abat, que es conserva al Monestir de Serrateix. I a Sant Joan, hi fundà un monestir de clergues. L´actual Viver té les seves arrels en el castell franc del segle VIII.

El municipi conserva moltes petjades de l´època medieval: camins, masos, molins fariners, torres de guàrdia, tombes excavades a la roca, esglésies romàniques.

Economia

El sector agroalimentari és el predominant. L´agricultura es basa en el conreu dels cereals i les modernes explotacions ramaderes de porcs, de vaques i de vedells hi tenen un paper molt destacat.

En el sector dels serveis, a Serrateix, hi ha l'Hostal Restaurant “Cal Fuster” i el Càmping “L´Hostalet”. Al municipi, hi funcionen diverses cases de turisme rural: “Albareda”, “El Forner”, "Cal Gabarra" i "Cal Rebotit" a Serrateix i “Les Sitges” i “La Casanova” a Viver.

Comunicacions

El terme municipal encara conserva rastres de camins antics, que han deixat marques del pas dels animals a les roques. Cal destacar-ne el que segueix al costat de la riera de Navel.

Actualment, el municipi està ben comunicat amb els pobles veïns per mitjà de carreteres asfaltades. S´hi pot accedir per tres vies principals.

Per la C-16, Eix del Llobregat. A Navàs, sortida 73, s´agafa la BV-4235, que arriba a Serrateix (15,6 Km) passant per Viver; des de Viver es pot anar a Sant Joan de Montdarn.

Per la C-55, Eix del Cardener. A Súria, s´agafa la B-423, que passant per Castelladral, arriba a Serrateix (15,3 Km).

Per la C-55, Eix del Cardener. A prop de Cardona, s´agafa la BV-4235 en direcció a Valldeperes, que continua cap a Serrateix (8'5 Km).