ADF

ADF DE VIVER I SERRATEIX Nº 22

L’ADF de Viver i Serrateix és una Agrupació de Defensa Forestal formada per propietaris forestals amb la finalitat d’ajudar en la prevenció, vigilància i extinció dels incendis forestals. Va ser fundada el dia 30 de Desembre de 1986 i en aquells moments que no hi havia els mitjans dels que es disposa actualment, la creació de les ADF fou un pas importantíssim en el moviment associatiu a Catalunya. A més es va donar rellevància a un problema cada vegada més important: els incendis Forestals. En l’actualitat té uns 45 socis que representen quasi la totalitat de la superfície forestals del municipi de Viver i Serrateix i uns 70 voluntaris censats. Les activitats que porta a terme bàsicament són en el manteniment dels camins principals tan del ferm com dels vorals per poder passar-hi amb maquinària pesada en cas d’incendi, la formació dels voluntaris i socis amb la gestió dels carnets per poder accedir a l’extinció d’un incendi forestal, el manteniment del material propi per l’extinció, en la vigilància durant tot l’any i en cas d’incendi, en la primera actuació i organització de l’extinció.

Patronat

PATRONAT D’AMICS DE SERRATEIX

 

Orígens i objectius

  • Es fundà el 1977 arran del mil.lenari de la fundació oficial del Monestir.
  • Els seus objectius són donar a conèixer i restaurar el Monestir i tot el patrimoni del municipi de Viver i Serrateix.
  • La base de l´entitat són els socis, majoritàriament dels municipi, encara que n´hi ha força de d´altres pobles veïns.
  • La Junta directiva està formada per representants dels pobles del municipi, Serrateix, Viver i Sant Joan de Montdarn, elegits per l´Assemblea. La Junta es reuneix bimensualment.
  • La seu social es troba al Monestir.

 

Obres fetes

  • Al llarg dels anys de la seva existència, el Patronat ha promogut diverses restauracions.
  • Al Monestir, s´hi han dut a terme dues campanyes de restauració a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat i el Patronat hi ha realitzat amb els seus fons diverses obres de millora.
  • Cal destacar la col.laboració en la restauració de l´antiga església parroquial de Sant Pere, feta per l´Ajuntament, que avui n´és el propietari i hi té la seva seu. També ha col.laborat en diverses restauracions fetes a Viver i Sant Joan de Montdarn.

 

Activitats anuals

 

  • Assemblea:   És la reunió anual dels socis. Es celebra el diumenge abans dels Rams.

 

  • Concert d´Estiu:   Des del 2011, a mitjan juliol, s´organitza un concert a l´església del Monestir. En acabar, s´obsequia els assistents a coca i xocolata al Claustre.

 

  • Caminada:   A la Primavera o Tardor, des del 2008, es fa una caminada reseguint diversos   indrets del municipi. Es clou amb una arrossada.

 

  • Festes d´Octubre:    Es celebren en commemoració de la fundació oficial del Monestir (977) el primer cap de setmana del mes d´octubre.

o   El dissabte es fa el Retaule de Santa Maria i Sant Urbici, representació escènica dels mil anys d´història del Monestir. En són els autors Mn.Climent Forner, poeta, i Josep Mª Badia, historiador. Es va iniciar l´any 1991.

Es representa al presbiteri de l´església i és una obra col·lectiva dels tres pobles del municipi.

        

                     Una escena del Retaule

o   El diumenge, hi ha la missa cantada commemorativa de la fundació, un concert coral i el dinar medieval.

 

  • Montbordó

Des del 1977, edita anualment el butlletí-revista “Montbordó”. Surt per les Festes d´Octubre.

        Aquest compleix una triple funció: és el butlletí de l´entitat, s´hi publiquen estudis històrics i alhora fa de revista local.

 

  • Publicacions

El Patronat té un ampli ventall de publicacions sobre el municipi, opuscles de diversos indrets, postals i goigs.

        Cal destacar-ne dos llibres editats pel Patronat. “El Monestir de Santa Maria de Serrateix. Més de mil anys arrelat al territori” de Josep Mª Badia i Masgrau (2004) i el llibre “El Metge Cots” del Dr. Simeó Selga i Ubach (1987).

 

         

  • Visites Guiades: 

Un equip de guies propi del Patronat ofereix visites guiades:

 

Ordinària: cada diumenge de 1 a 2.

         - Concertada: fora d´aquest horari truqueu al telèfon  93 839 02 40                 (Josep M. Badia)

 

Sant Joan

 

S A N T   J O A N   D E   M O N T D A R N

 

A redós del roc de Sant Joan       

Situació i Història

 En una plana, que mira a les muntanyes prepirinenques, se situa l´església de Sant Joan de Montdarn, el centre del poble.

 Prop de l´església i en altres indrets com Cal Peirot, Corderoure, Caselles i Cal Gendret, hi trobem restes d´època íberoromana. 

El nom de "vila de Sant Joan des de l´antiguitat", sembla que es refereix a l´existència de vida eremítica en època visigòtica (segles VI-VII).

En el segle IX, el comte Guifré el Pelós va repoblar aquestes terres, fundant-hi un monestir de clergues, i va cedir el lloc de Montdarn al monestir de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Sant Joan va ser una cruïlla de camins de traginers.

Podem destacar el mas Corderoure, que fou hostal, i Les Cots, casa pairal del metge Cots, doctor, pagès i escriptor.

 

Llocs d´interès

 

L´ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN

 En l´indret de l´actual temple, hi hauria hagut vida eremítica a la petita balma que es troba a la roca que sustenta l´església (segles VI-VII).

En el segle IX, s´hi bastí el monestir fundat pel comte Guifré.

L´any 922, Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte Guifré, hi va fer construir una nova església. Les set tombes antropomorfes excavades a la roca que hi ha a l´entorn de l´església i la capelleta excavada al Roc de Sant Joan segurament tenen alguna relació amb aquest monestir.

En el segle XI, es va suprimir el monestir i Sant Joan quedà com a simple parròquia. Llavors es va aixecar una església romànica, de la qual ens n´ha quedat l´absis amb decoració llombarda.

          L´absis romànic                     

 

 El temple va ser ampliat en el segle XIV i especialment en el XVIII; l´any 1784 es va fer l´última modificació, donant-li la fisonomia que té avui.

 

       L´església i la rectoría

 

EL ROC DE SANT JOAN

 

        A l´oest de l´església, trobem aquesta peculiar construcció. És una capelleta excavada en una paret de roca. Es formada per tres arcs de mig punt en degradació. Dins hi ha una imatge de Sant Joan Baptista. Sembla que es pot relacionar amb els primers temps del Cristianisme en aquesta contrada. S´hi fa una processó per Sant Joan, el 24 de juny.

 

 

              La capelleta del Roc de Sant Joan                             La processó

 

EL ROC DE LA FANTASMA

 En el camí de Viver a Sant Joan de Montdarn, al lloc anomenat el Clot de la Fou, hi ha un gros penyal conegut com el Roc de la Fantasma. Es conten diverses històries de traginers, bandolers i fantasmes lligades a aquest pas estret del camí ral. Al costat hi ha una font.

 

CAPELLES PARTICULARS

 

  • Sant Martí del Balaguer:  És una petita església, situada dalt d´un estratègic turó, prop del mas Balaguer. És romànica del segle XII amb una nau i un absis. S´hi diu missa per Sant Martí.  Per la vora hi discorre un camí medieval, provinent de Cardona amb senyals del pas dels animals gravades a la roca.

 

  •  El Roser de Les Cots:    Enganxada a un cantó del mas de Les Cots, hi ha la  capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. És obra del segle XVII. Conserva un  retaule fet de guix  policromat. S´hi diu missa pel Roser d´octubre.

Viver

VIVER

                       

Situació i Història

En un llarg pla, amb el Prepirineu berguedà com a fons, s´assenta el nucli del poble de Viver.

Encara que s´han localitzat restes més antigues, és en l´època íberoromana quan tenim un panorama més extens; hi havia petites cases de pagès a Trulls, El Maiol, Coromines, Carmona, Les Sitges, Sant Feliu i Albesa.

La primera cita escrita del nom de Viver és del 910.

Viver al llarg dels temps ha estat viculat amb el seu  castell, que estava situat a l´indret anomenat El Castellot.

Les referències més antigues del castell són del segle VIII, quan el rei franc Lluís, el Piadós, manà construir-hi unes fortificacions per a lluitar contra els àrabs.     La seva jurisdicció s´estenia sobre els masos de tot el poble. Aquest senyoriu va estar a les mans de diverses famílies nobiliàries com els Viver, els Peguera i els Rajadell entre d´altres

En el segle XII, Viver tenia 22 masos, entre els quals ja hi havia la majoria dels actualment existents. En el segle XVII n’hi havia 53.

Destaquem els masos Escardívol, Vilanova, Carmona, Coromines, Trulls, Sant Feliu. Cal subratllar el mas Albesa, que conserva l´estructura del segle XIII. 

L´ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL

                 

 

                        L´església entre Vilanova, a l´esquerra, i cal Sastre, a la dreta              

 En el segle X, ja hi havia un temple preromànic, com ho testimonien dues tombes antropomorfes excavades a la roca, que hi ha a l´entorn.

 El 1187 es va consagrar una església, que és l´esquelet de l´actual; la nau central correspon a l´església d´aquella època. És un edifici romànic de transició al gòtic, cosa poc freqüent a les nostres contrades. Tenia una nau i l´absis era rectangular.

              

                  L´interior de la nau central

        En els segles XVII i XVIII s´hi van anar afegint cossos fins a arribar a la forma actual. L´esbelt campanar es va aixecar el 1798.

                 Vista exterior de l´església     

   

EL CASTELLOT 

  A ponent de l´església, hi ha una llarga codinera o zona de roques, que acaba amb una espectacular roca arrodonida, que és la que pròpiament s´anomena El Castellot. En aquesta zona hi hagué el castell.

 

        Al segle VIII, els francs hi feren construir una colla de torres i altres edificacions, tot fet de fusta. Ens n´han quedat tot un reguitzell de forats excavats a la roca, on anaven encaixades les bigues.

        Al llarg del segle X, es substitueixen per torres ja fetes de pedra, com la que hi ha al cim d´El Castellot.

 També d´aquesta època ens ha arribat una important necròpoli de tombes excavades a la roca amb forma humana; hi ha una zona per als adults i una per als infants.

 A l´extrem nord del serrat, hi ha les restes del mas Vilanova vell.

CAPELLES PARTICULARS

  • Sant Narcís: Es troba al costat de la carretera, a l´inici del pla de Viver. És una petita construcció rectangular, dedicada a Sant Narcís, patró de la ciutat de Girona. Jaume Puig, rector de Viver, la va fer construir el 1711. Fou restaurada l´any 1979. S´hi diu missa per la festa del sant.
  • Sant Miquel de Trulls: Església romànica del segle XII, molt transformada en el XVIII. Està unida al mas Trulls. Sense culte.
  • Sant Andreu de Coromines: Capella del mas Coromines. Podria tenir origen romànic, però va ser profundament reformada el 1767. Restaurada l´any 1942, encara està en culte; s´hi diu missa per Sant Andreu.

Ajuntament de Viver i Serrateix |  NIF: P0830900G
Casa de la Vila | 08679 - Viver i Serrateix | Tel. 938204922
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Pagina creada per berTIC Informàtica